dijous, 4 de desembre de 2014

Aprenentatge motor: les grans preguntes


Després de llegir part d’un dels llibres més importants sobre l’Aprenentatge Motor que s’han escrit a l’Estat Espanyol, Competencia Motriz (Ruiz Pérez, L.M. 1995), en concret el capítol 4, Competencia motriz i desarrollo de esquemas de acción. Després d’iniciar-se a l’estudi de les principals teories referents a l’aprenentatge, començant per l’aprenentatge per imitació, descobrint les propostes de Pavlov i Skinner, pares del Condicionament Clàssic i del Condicionament Operant respectivament i seguint pel gran calaix de sastre del Processament de la Informació emmarcada dins les teories cognitives del procés d’ensenyament i aprenentatge. Després de descobrir, emmarcades dins del mateix paradigma del Processament de la Informació, les teories del Programa Motor (Adams) i  dels Esquemes Motors de Resposta i Programes Motors Generalitzats (Schmidt). En resum, després d’intentar entendre durant les últimes setmanes el que els grans experts en aprenentatge i aprenentatge motor han escrit sobre el procés d’ensenyar i aprendre motriument, els alumnes de 2n de Cicles Formatius es disposen a presentar una de les seves últimes pràctiques dins del crèdit de Didàctica intentant resoldre la següent pregunta: per què és important practicar abundantment i amb variabilitat?
Òbviament no resoldrem la pregunta aquí i ara, l’objectiu de l’escrit és parlar de les persones que volen resoldre aquesta pregunta i del crèdit des don intenten resoldre-la.
Tenim alumnes que cada vegada han obtingut més informació, i que cada vegada estan obligats, en conseqüència, a tenir en compte més aspectes a l’hora de dissenyar i dirigir pràctiques d’activitat física: és la seva obligació, el seu deure, el nostre objectiu. És el que marcarà la diferència entre els entrenadors o dinamitzadors d’activitats físiques, del tipus que siguin, que hagin rebut aquesta formació i els que no.
Aquests alumnes que tenim, que ara veiem passar pels passadissos, que els veiem tant grans a vegades i tant petits d’altres, si continuen per aquest camí tindran la sort immensa de treballar amb persones, tindran la responsabilitat majúscula de contribuir a la formació de la personalitat de petits éssers en construcció. Si això és així, probablement val la pena destinar unes quantes hores a intentar entendre com es desenvolupa el ser humà, com aprèn, quines relacions hi ha entre el desenvolupament i l’aprenentatge, a pensar com contribueix l’activitat física en el desenvolupament de la personalitat dels éssers humans. Són qüestions molt grans a les quals necessites de recórrer als grans autors per acostar-te a les respostes.
El crèdit de Didàctica i Aprenentatge Motor intenta, en aquest sentit, oferir un doble espai de reflexió. Per un cantó la reflexió a l’aula en forma de lectures, recerques, creacions d’activitats en grup, classes més teòriques, etc. Per l’altre cantó l’espai de pràctica, aquell on els alumnes mostren a la pista tot el que han entès a l’aula, el que saben fer i el que són, l’espai on és noten realment els canvis interns que es produeixen dins seu a l’hora d’aprendre. És precisament en aquest segon espai, en l’espai de pràctica, on t’adones que creixen, on t’adones que a vegades els canvis són imperceptibles però hi són, on observes com intenten fer baixar a la pràctica tots els conceptes teòrics vistos a l’aula, on perceps que, en realitat, per ells també són importants algunes de les qüestions grans que anteriorment exposàvem.
Probablement podem semblar molt agosarats enfrontant-nos a autors tant importants com Pavlov, Skinner o el propi Ruiz Pérez. Possiblement algú cregui fins i tot que podem arribar a ser inconscients, fins i tot algú pot arribar a dubtar de les pràctiques que es puguin dissenyar intentant plasmar conceptes teòrics tant complexes algunes vegades; però també és cert que el món està ple d’exemples de Davids que derroten Goliats, de persones que sorgeixen del no res per assolir reptes impossibles, d’éssers que s’enfronten a reptes gegants perquè de fet és la única via per seguir endavant. Actualment, i potser ens equivoquem però només ho sabrem amb el temps, davant de les condicions socials, laborals i acadèmiques del nostre context cultural, sembla que una de les vies per poder seguir endavant amb una certa seguretat sigui el coneixement. Per tant, intentarem aprendre, a la nostra manera, i sense por, dels més grans.

Ferran Roca









1 comentari: