dimarts, 17 de desembre de 2013

Bon Nadal!

Els alumnes de 2n de Grau Superior i el seu tutor tenim ganes de desitjar a tots els companys de 1r de Grau Superior i de Grau Mig, a tots els professors i professionals que participen dels cicles formatius, a tots els antics alumnes que visualitzen el blog i a tots els membres de la comunitat educativa que formen l'Escola Pia, unes molt bones festes de Nadal. Desitjem que pugueu gaudir d'aquests dies amb la companyia de les persones que més estimeu i més us estimen.

Us animem a fer-nos arribar, també, la vostra felicitació de Nadal!

Bones festes companys!


Bèlit

El passat dimecres  14 de desembre, al crèdit de Jocs, vam anar al camp de futbol per practicar el joc del Bèlit, que quasi ningú dels companys de no coneixíem.

Aquest joc tradicional és força comú en les cultures de Catalunya, Galícia, València, Castilla la Mancha i al País Basc.

En el següent article aprofitarem per explicar-vos la sessió pràctica que vam portar a terme així com donar-vos a conèixer les normes bàsiques del joc per si algun dia us animeu a jugar.

Abans de començar a jugar el partit ens vam dividir en grups per poder practicar el llançament del bèlit (una peça petita de fusta amb forma de bala). La tasca consistia en fer saltar el bèlit  amb una pala que s'anomena cana. Després d'haver practicat forces vegades, aixecar el bèlit i colpejar-lo amb la cana, destresa imprescindible de dominar per tal de poder jugar, alguns ho van aconseguir amb més èxit que d’altres.

Quan vàrem acabar de practicar, vam dividir el grup en 4 equips. Dos van jugar una meitat de camp i els altres dos a l'altra meitat. Els equips van ser escollits per uns capitans que després tindrien molta importància en el joc.

Abans de començar els capitans van fer "pedra, paper, estisores" per veure qui començava llançant. L'equip que començava com a defensor es va distribuir pel camp per tal d’intentar interceptar el bèlit mentre que l'equip atacant es va preparar per fer el primer llançament des de la línia de sortida.

El joc consisteix en que el llançador situarà el bèlit a la base i procedeix a aixecar-lo amb un cop i picar-lo amb la cana en direcció oposada a la línia de sortida, es important que el jugador que llença digui "bèlit" i no podrà llançar fins que l'altre equip digui "va", si no és així contarà com un strike. Cada llançador pot fer un màxim de dos strikes, si en fa més quedarà eliminat, igualment si li escapcen el bèlit al vol. Si el jugador a l’hora d’intentar aixecar el bèlit no el toca no contarà com strike. L'equip defensor si veu que el bèlit esta en moviment  podrà parar-lo o tirar-lo cap en davant. Una vegada que el bèlit no estigui en moviment no es podrà tocar.

El llançador fa el primer llançament dels tres que obté des del començament. El segon llançament des d’on ha caigut el bèlit de la primera tirada i finalment farà l'últim llançament des  d’on ha caigut el bèlit en l'anterior llançament. Tot això es realitzarà si el llançador no fa els tres strikes o si l'equip defensor no li escapça el bèlit.     
            
Un cop acabat els llançaments el capità de l'equip atacant decidirà el nombre de canes que creu que hi ha des d'aquest punt fins a la base, cap altre jugador pot aconsellar-lo. El capità de l'equip defensor decidirà si les dóna per bones o no. Si les dóna per bones s'anotaran el total de canes demanades i si no les dóna s’hauran de contar. Si hi són (que no passi de les demanades)les canes es donaran per bones, però multiplicades per 2. Si no hi son (menys de les demanades), l'equip defensor s'anotarà les canes demanades per l'equip contrari. Guanyarà l'equip que acumuli més canes un cop els dos equips hagin fet dues rondes de llançament.

Després d’una matinal molt divertida jugant al joc que us hem presentat voldríem agrair molt especialment al nostre company Abel Picazo, expert jugador de Bèlit, la seva dedicació i paciència a l’hora d’explicar-nos aquest joc tradicional.                                               

David Martínez







               







"Acrosport"

El passat dimarts 17 de desembre, a la classe de Jocs,  vam practicar “Acrosport”.

Aquesta activitat és eminentment cooperativa, i perquè funcioni, requereix la col·laboració evident de tots els membres del grup.

Així doncs, a partir d’unes imatges de figures que ens donava en Jordi, cada grup ens hem hagut d’organitzar, repartir-nos els diferents papers a fer a cada figura, ajudar-nos entre nosaltres a pujar o a mantenir l’equilibri i practicar-ho forces vegades per tal de poder fer les fotografies que us presentem a continuació.

Algunes figures eren més difícils que d’altres, però creiem que al final ens n’hem sortit força bé! Ho podeu comprovar vosaltres mateixos.

Andrea Ayala









dimecres, 27 de novembre de 2013

Sessió d'estirament corporal

El dia 22 de novembre els alumnes de 1r del GS d'activitats físiques vam portar a terme una sessió d'estirament corporal dirigida per en Ferran com a pràctica dels continguts d’activitat física i salut que estem cursant aquest trimestre.

Vam començar a primer hora del matí al pavelló posant en pràctica el que significa estirar adequadament el nostre cos, sense forçar-lo. Va ser curiós veure com algun o altre patia, ja que mai s'havia dedicat a fer uns bons estiraments.

Ens va agradar molt poder realitzar aquesta sessió per així  poder prendre consciència de lo important que és que els nostres músculs, i en general l'esquelet, estiguin relaxats per poder practicar els estiraments.

Esperem poder fer més sessions com aquesta durant el curs, així segur que l’acabem amb una posició corporal més que correcte!

Laura Rodríguez





dimecres, 20 de novembre de 2013

Els límits del cos. Marc Pinsach, Núria Picas i Silvia Vidal

El passat dimarts dia 12 de novembre en Moises Criballés i en Pol Trafí ens van desplaçar fins a la Universitat de Vic per assistir a la presentació del Festival de Cinema de Muntanya de Torelló. Durant tot el matí es projectaven algunes de les pel·lícules del festival i s’intercalaven amb xarrades sobre la muntanya i els esports que s’hi practiquen.

Aquí es on entraven en joc els esportistes d’elit següents: Marc Pinsach, Núria Picas i Silvia Vidal. Segurament per nom no els coneixereu, ja que practiquen uns esports molt minoritaris, però són autèntics cracks.

Marc Pinsach és un atleta de Cassà de la Selva, membre de la selecció absoluta Catalana i Espanyola d’esquí de muntanya, amb notables resultats a proves de renom mundial de la modalitat, últimament també practica Trail running.

Núria Picas, bombera de professió i resident a Berga és l’actual campiona del món d’Ultratrails i subcampiona mundial de Skymarathon, ha guanyat la Cavalls del Vent i ha sigut segona a la UTB (ultra trail del Mont Blanc, 160km).

Silvia Vidal des de ben petita va practicar atletisme, però no va ser fins als 24 anys que va decidir penjar les bambes i començar a escalar, actualment participa en expedicions en solitari pels llocs més remots del món escalant grans parets. Ha arribat a passar 32 dies penjada d’una paret.

La xerrada va ser molt productiva i divertida. Estava organitzada a manera de taula rodona, fet que ens permetia intercanviar idees i preguntes amb els protagonistes. Vam aprofitar aquest fet per fer preguntes als esportistes referents als treballs que estem realitzant de crèdit de síntesi: un treball referent a l’escalda (Moises), per tant vam poder eixugar alguns dubtes amb la Silvia, i un treball sobre el calçat minimalista en el Trail Running (Pol), en aquest cas la pregunta va anar dirigida  a la Núria tot hi que en Marc va aprofira per intervenir i dir-hi la seva.

Com a frase de la xerrada ens vam quedar amb una que va realitzar Marc Pinsach quan l’hi van preguntar pels objectius aconseguits; El que et fa viure i caminar és aquell objectiu. Un cop l’has aconseguit et sents el “puto amo”.

Moises Criballés i Pol Trafí


                              Marc Pinsach, Silvia Vidal i Núria Picas



Activitat física per a persones amb discapacitat

Els alumnes del CFGM han dut a terme una pràctica de sensibilització i han experimentat les sensacions que comporta una restricció total de la visió.

El crèdit d’activitat física per a persones amb discapacitats té com a objectiu que els alumnes siguin capaços de conèixer les principals discapacitats sensorials, físiques i intel·lectuals, i obtenir els coneixements per poder adaptar diferents activitats físiques i esportives i aconseguir una total integració dintre la societat d’aquestes persones.


La valoració de la pràctica ha estat molt positiva. Els alumnes han hagut d’aguditzar altres sentits (com l’auditiu) per tal de captar la màxima informació de l’entorn i han analitzat la disminució de la seva autonomia amb aquesta restricció.

Roger Vidal