dimarts, 23 d’octubre de 2012

Pes, relaxació i consciència corporal


Els alumnes i el professor de Fonaments de l’Activitat Física de primer de Grau Superior hem tingut la sort de compartir 2 hores de treball de cos i consciència corporal amb la Lu Arroyo, especialista en el cos, la dansa i el moviment, entre moltíssimes altres coses, com la percussió, la percussió corporal, el coaching o la PNL.


Posats per parelles hem pres consciència de l’estructura més interna del cos, els nostres ossos, i hem començat a treballar a partir del pes d’aquests. Per fer-ho, òbviament, hem hagut de relaxar tota la musculatura. Mentre un company treballava internament prenent consciència de les possibles rigideses musculars, l’altre company explorava les possibilitats de moviment de totes les articulacions i els jocs de palanca entre els ossos començant per tots i cadascun dels dits del peu, passant pel genoll, la pelvis, els braços i acabant amb el cap del company.


Només ha estat un tastet: la primera pedra per a poder començar a estirar correctament, per treure més rendiment al nostre cos en qualsevol de les modalitats esportives que practiquem, per evitar lesions o per, si algú és més agosarat, per començar a dansar amb harmonia. En qualsevol cas, també ha estat la primera pedra per a començar a escoltar el nostre cos, per escoltar-nos, per saber a on acumulem les tensions, per plantejar-nos d’on poden venir aquestes tensions, per qüestionar-nos si les tensions emocionals, psicològiques i socials que es posen de manifest en el nostre cos a nivell muscular es poden començar a guarir començant a treballar des del cos, per prendre consciència de com som, per ser coneixedors d’un cos que és el nostre, que no en tenim cap més i que, de fet, mirem com ens ho mirem, és casa nostra: probablement la única casa que “tenim”.


Moltíssimes gràcies Lu per donar-nos un espai, un temps i una guia per redescobrir-nos, connectar-nos nosaltres amb nosaltres mateixos i fer-nos plantejar nous reptes individuals, personals i socials sense oblidar que, siguin quins siguin, sempre passen pel cos.

T’esperem de nou quan vulguis!

1 comentari:

  1. Quina sort teniu!!!!!! m'hagués agradat compartir-ho amb vosaltres.

    ResponElimina