diumenge, 28 d’octubre de 2012

Primera sortida de Seguretat i Supervivència


El passat dilluns 22 d'octubre els alumnes de Grau Mig van fer la primera sortida del crèdit de Seguretat i Supervivència en muntanya. L'objectiu era prendre consciència de les accions preventives que s'han de fer abans, durant i després d'una sortida per minimitzar al màxim els riscos en activitats d'alta muntanya.
Al arribar a Camprodon, el Marc Navarro, responsable de l'empresa Bastiments (amb qui realitzem diferents sortides durant cada curs), a més a més de presentar-se i fer una xerrrada informativa, ens va avisar de que hi havia canvi de plans: la meteorologia al Costabona no garantia realitzar la ruta amb seguretat i la millor opció era una proposta alternativa que passava per St.Antoni i el Remei. Tots tenien ganes de fer aquella muntanya de gairebé 2500 m. de la qual havien buscat informació, des de la qual es veien unes vistes increïbles (golf de Roses, Canigó,...) i era una opció diferent a les que feien des del crèdit de conducció de grups a peu; però no podria ser aquell dia. Vam sortir caminant des de la casa de colònies de la Torre del Coll, la mateixa que ens ha acollit durant molts anys durant la setmana del crèdit de síntesi, amb la mirada posada en aquells núvols que tapaven el cim del Costabona. 


Durant el camí vam descobrir els "caçadors de bolets" del grup, els que tenen habilitats periodístiques, els amants de la natura, i inclús la vessant còmica del monitor Toni (monitor de Bastiments que feia el guiatge). A Sant Antoni vam dinar envoltats de natura, i quan encara teníem les postres a la boca, va  començar a ploure. Ens vam equipar i vam començar a baixar amb precaució (les roques estaven mullades i relliscaven) per poder acabar la ruta amb èxit. La pluja no va durar tota la tornada (que a molts se'ls hi va fer llarga), al arribar al Remei el sol ja brillava i vam poder fer una parada per beure aigua, asseure'ns per disfrutar de l'entorn i fer la foto de grup. Quan vam arribar al  punt de partida, ja ens esperava l'autobús per tornar a Olot a l'hora prevista. En resum es podria dir que va ser una sortida amb èxit (sense cap accident), amb molt bon ambient i predisposició en tot moment per part del grup però que no va ser suficient per treure el cuc de pujar el Costabona. Queda pendent...

Aquell mateix dia també s'estrenava la nova equipació de l'escola! Els pantalons van aguantar la pluja, el fred i es van emportar de record el fang de la terra trepitjada; i la motxilla, ens va donar l'esmorzar, el dinar, l'aigua, la roba d'abric i l'impermeable per poder fer la ruta correctament. Per tant, es podria dir que va passar el test sorpresa de qualitat. Quan serà el següent?

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Pes, relaxació i consciència corporal


Els alumnes i el professor de Fonaments de l’Activitat Física de primer de Grau Superior hem tingut la sort de compartir 2 hores de treball de cos i consciència corporal amb la Lu Arroyo, especialista en el cos, la dansa i el moviment, entre moltíssimes altres coses, com la percussió, la percussió corporal, el coaching o la PNL.


Posats per parelles hem pres consciència de l’estructura més interna del cos, els nostres ossos, i hem començat a treballar a partir del pes d’aquests. Per fer-ho, òbviament, hem hagut de relaxar tota la musculatura. Mentre un company treballava internament prenent consciència de les possibles rigideses musculars, l’altre company explorava les possibilitats de moviment de totes les articulacions i els jocs de palanca entre els ossos començant per tots i cadascun dels dits del peu, passant pel genoll, la pelvis, els braços i acabant amb el cap del company.


Només ha estat un tastet: la primera pedra per a poder començar a estirar correctament, per treure més rendiment al nostre cos en qualsevol de les modalitats esportives que practiquem, per evitar lesions o per, si algú és més agosarat, per començar a dansar amb harmonia. En qualsevol cas, també ha estat la primera pedra per a començar a escoltar el nostre cos, per escoltar-nos, per saber a on acumulem les tensions, per plantejar-nos d’on poden venir aquestes tensions, per qüestionar-nos si les tensions emocionals, psicològiques i socials que es posen de manifest en el nostre cos a nivell muscular es poden començar a guarir començant a treballar des del cos, per prendre consciència de com som, per ser coneixedors d’un cos que és el nostre, que no en tenim cap més i que, de fet, mirem com ens ho mirem, és casa nostra: probablement la única casa que “tenim”.


Moltíssimes gràcies Lu per donar-nos un espai, un temps i una guia per redescobrir-nos, connectar-nos nosaltres amb nosaltres mateixos i fer-nos plantejar nous reptes individuals, personals i socials sense oblidar que, siguin quins siguin, sempre passen pel cos.

T’esperem de nou quan vulguis!