dissabte, 8 de desembre de 2012

Activitat final de trimestre


El passat dimecres 5 de desembre els alumnes dels cicles formatius d’esports van participar de l’activitat final de trimestre organitzada per la comissió esportiva. L’activitat consistia en una excursió a peu fins a St. Francesc i en la realització d’activitats esportives recreatives un cop a dalt. Es van realitzar jocs tant divertits i entretinguts com “la sardina”, “la pesta alta” o “el pi” entre d’altres.

Queden dues activitats més de trimestre  de manera que des de la comissió esportiva acceptem propostes sabent, a priori, que el més important de fer les activitats és, com sempre, poder-les fer junts.

Ferran Roca i Lladó

video

dijous, 15 de novembre de 2012

Què és això de Didàctica?


video



Un bon mestre meu sempre deia que “per aprendre a fer pa s’ha de fer pa”. Aquesta és la màxima amb la qual parteix el crèdit de Didàctica de les Activitats Físiques i Esportives  que cursen els alumnes de 1r de Grau Superior: si volem aprendre a dissenyar i a dirigir sessions hem de dissenyar i dirigir sessions, no n’hi ha prou amb què ens expliquin com es fa, ni que ens donin a conèixer les grans teories sobre l’Aprenentatge Motor i la Didàctica, sinó que arriba un moment que ens hem d’assentar, dissenyar una sessió i portar-la a la pràctica. Durant el trimestre que ara s’acaba hem estat reflexionant i practicant al voltant de les parts de la sessió i de les eines que disposem els educadors físics per construir situacions i progressions d’ensenyament i aprenentatge. De manera que durant la segona part del trimestre hem portat a terme les sessions a l’espai del Pavelló Municipal. Han sortit sessions de girs, de llançaments de bàsquet, de contraatacs amb resolucions de superioritats numèriques, de colpejos de voleibol , de colpejos buscant la precisió amb un implement i moltes altres igualment d'interessants. El vídeo que us deixem intenta reproduir el què fem i el com ho fem.

Enhorabona per la vostra estrena com a ensenyants!

Ferran Roca i Lladó


diumenge, 28 d’octubre de 2012

Primera sortida de Seguretat i Supervivència


El passat dilluns 22 d'octubre els alumnes de Grau Mig van fer la primera sortida del crèdit de Seguretat i Supervivència en muntanya. L'objectiu era prendre consciència de les accions preventives que s'han de fer abans, durant i després d'una sortida per minimitzar al màxim els riscos en activitats d'alta muntanya.
Al arribar a Camprodon, el Marc Navarro, responsable de l'empresa Bastiments (amb qui realitzem diferents sortides durant cada curs), a més a més de presentar-se i fer una xerrrada informativa, ens va avisar de que hi havia canvi de plans: la meteorologia al Costabona no garantia realitzar la ruta amb seguretat i la millor opció era una proposta alternativa que passava per St.Antoni i el Remei. Tots tenien ganes de fer aquella muntanya de gairebé 2500 m. de la qual havien buscat informació, des de la qual es veien unes vistes increïbles (golf de Roses, Canigó,...) i era una opció diferent a les que feien des del crèdit de conducció de grups a peu; però no podria ser aquell dia. Vam sortir caminant des de la casa de colònies de la Torre del Coll, la mateixa que ens ha acollit durant molts anys durant la setmana del crèdit de síntesi, amb la mirada posada en aquells núvols que tapaven el cim del Costabona. 


Durant el camí vam descobrir els "caçadors de bolets" del grup, els que tenen habilitats periodístiques, els amants de la natura, i inclús la vessant còmica del monitor Toni (monitor de Bastiments que feia el guiatge). A Sant Antoni vam dinar envoltats de natura, i quan encara teníem les postres a la boca, va  començar a ploure. Ens vam equipar i vam començar a baixar amb precaució (les roques estaven mullades i relliscaven) per poder acabar la ruta amb èxit. La pluja no va durar tota la tornada (que a molts se'ls hi va fer llarga), al arribar al Remei el sol ja brillava i vam poder fer una parada per beure aigua, asseure'ns per disfrutar de l'entorn i fer la foto de grup. Quan vam arribar al  punt de partida, ja ens esperava l'autobús per tornar a Olot a l'hora prevista. En resum es podria dir que va ser una sortida amb èxit (sense cap accident), amb molt bon ambient i predisposició en tot moment per part del grup però que no va ser suficient per treure el cuc de pujar el Costabona. Queda pendent...

Aquell mateix dia també s'estrenava la nova equipació de l'escola! Els pantalons van aguantar la pluja, el fred i es van emportar de record el fang de la terra trepitjada; i la motxilla, ens va donar l'esmorzar, el dinar, l'aigua, la roba d'abric i l'impermeable per poder fer la ruta correctament. Per tant, es podria dir que va passar el test sorpresa de qualitat. Quan serà el següent?

dimarts, 23 d’octubre de 2012

Pes, relaxació i consciència corporal


Els alumnes i el professor de Fonaments de l’Activitat Física de primer de Grau Superior hem tingut la sort de compartir 2 hores de treball de cos i consciència corporal amb la Lu Arroyo, especialista en el cos, la dansa i el moviment, entre moltíssimes altres coses, com la percussió, la percussió corporal, el coaching o la PNL.


Posats per parelles hem pres consciència de l’estructura més interna del cos, els nostres ossos, i hem començat a treballar a partir del pes d’aquests. Per fer-ho, òbviament, hem hagut de relaxar tota la musculatura. Mentre un company treballava internament prenent consciència de les possibles rigideses musculars, l’altre company explorava les possibilitats de moviment de totes les articulacions i els jocs de palanca entre els ossos començant per tots i cadascun dels dits del peu, passant pel genoll, la pelvis, els braços i acabant amb el cap del company.


Només ha estat un tastet: la primera pedra per a poder començar a estirar correctament, per treure més rendiment al nostre cos en qualsevol de les modalitats esportives que practiquem, per evitar lesions o per, si algú és més agosarat, per començar a dansar amb harmonia. En qualsevol cas, també ha estat la primera pedra per a començar a escoltar el nostre cos, per escoltar-nos, per saber a on acumulem les tensions, per plantejar-nos d’on poden venir aquestes tensions, per qüestionar-nos si les tensions emocionals, psicològiques i socials que es posen de manifest en el nostre cos a nivell muscular es poden començar a guarir començant a treballar des del cos, per prendre consciència de com som, per ser coneixedors d’un cos que és el nostre, que no en tenim cap més i que, de fet, mirem com ens ho mirem, és casa nostra: probablement la única casa que “tenim”.


Moltíssimes gràcies Lu per donar-nos un espai, un temps i una guia per redescobrir-nos, connectar-nos nosaltres amb nosaltres mateixos i fer-nos plantejar nous reptes individuals, personals i socials sense oblidar que, siguin quins siguin, sempre passen pel cos.

T’esperem de nou quan vulguis!

diumenge, 30 de setembre de 2012

Activitat de benvinguda

video


Dijous 20 de setembre els alumnes de 2n de Grau Superior van organitzar una peculiar jornada olímpica de benvinguda als alumnes nouvinguts de Grau Mig i 1r de Grau Superior. L'objectiu era tenir un primer contacte tant amb els pròpis companys com amb els de la resta de cursos. Després de la sorprenent rebuda d'un suposat, però més que acceptable, director d'escola, es van realitzar les següents proves: curses de sacs, llançaments de pinyol d'oliva i de fregona, curses de plumalls de bàdminton, relleus de testimonis humans, foulards adaptats... Va quedar pendent fer el macrojoc de la sardina: aneu-vos preparant que ens el guardem pel crèdit de síntesi. Benvinguts a l'Escola i benvinguts als cicles!

dijous, 13 de setembre de 2012

"Cordeu-vos el cinturó" que això comença.

Ahir dia 12 de setembre es va iniciar el curs 2012-2013 amb els alumnes de Grau Mig mentre esperem la incorporació dels de Grau Superior (nous i veterans) el dilluns 17. Avui ja han fet el "tastet" d'alguns crèdits per saber on estan i què faran mentre estiguin aquí. Des de l'equip de professors ens agradaria donar-vos la benvinguda desitjant: que us sentiu com a casa, que aprofiteu el que visqueu per créixer molt i que gaudiu del camí. "Benvinguts a casa vostra i molta sort!"


dissabte, 2 de juny de 2012

Activitat final de curs

video

Els alumnes dels cicles formatius d'esports van participar de l'activitat final de trimestre i de curs el passat dimecres dia 30 de maig. L'activitat, organitzada per la comisió esportiva, consistia en un torneig de futbol. Va ser l'excusa perfecta per retrobar-nos i gaudir, fent esport, de la companyia de tots i totes. Ben jugat família! 

diumenge, 27 de maig de 2012

Anunci del Grau Superior d'Esports

video

Per tots aquells que esteu buscant informació sobre el Cicle Formatiu de Grau Superior d'Animació d'Activitats Físiques i Esportives, els alumnes de 2n d'enguany us deixen una bona mostra de les activitats que es fan. Us hi esperem!

dijous, 24 de maig de 2012

Orientolot 2012

video


El passat dimecres 25 d'abril tots els alumnes dels cicles formatius d'esports de l'escola van participar en l'organització i monitoratge de la segona edició de l'Orientolot. Cadascun dels alumnes havia de dinamitzar un grup d'estudiants de primer d'ESO dels diferents instituts d'Olot i acompanyar-los durant el recorregut corresponent de la prova d'orientació. L'Orientolot, així com el Rodajoc, suposa per als alumnes dels cicles una oportunitat excel·lent per posar en pràctica bona part dels coneixements apresos. La valoració de l'esdeveniment d'enguany ha estat molt positiva.

dissabte, 14 d’abril de 2012

Rodajoc 2012

video

video


Els alumnes del Cicle de Grau Mig i els de primer del Cicle de Grau Superior d'Esports han col·laborat en l'organització i dinamització de la novena edició del Rodajoc celebrada el passat divendres 13 d'abril. Participen del muntatge i del desmuntatge de les diferents estacions del Rodajoc alhora que són els màxims responsables de la dinamització dels jocs: enguany eren els encarregats de dinamitzar un grup de 16 o 17 nens i nenes acompanyant-los i fent-los jugar als 13 jocs que conformaven cadascun dels circuits. Des de l'Escola ens agradaria agraïr a les diferents entitats organitzadores i col·laboradores el fet d'obrir-nos la possibilitat de participar d'aquest esdeveniment oferint, d'aquesta manera, un context real de pràctica i una nova experiència formativa als nostres alumnes. També ens agradaria felicitar els alumnes per la bona feina feta.

Diari d'un supervivent

video


Diumenge 25 de març del 2012

Són les 8 h del vespre. Demà toca sortida de supervivència... potser que comencem a fer la maleta. A veure, quines són les coses realment importants per sobreviure? Bufa! Ara em podria asseure durant dues hores, amb la mirada perduda, i intentar respondre a la pregunta. Haurem de concretar-la: quines són les coses més importants per fer una sortida a St. Miquel i al Pla de Falgars i quedar-s'hi a dormir? Sembla que aquesta pregunta és més senzilla de respondre... Ah, per cert! Crec que els alumnes em van fer arribar una llista de "coses importants"...maleta de "cole", carpeta de "cole",... llista! Què m'expliquen? Molt ben ordenat! Material per la ruta en BTT: aquest no el necessitaré, amablement faré classe fins a les 11,30 i llavors agafaré el cotxe fins a Hostalets. Seguim, material per la ruta a peu: això ja m'interessa més. Pinta molt bé: calçat adequat, aigua, dinar, equip de comunicació... Fantàstic! Què més? Material per l'estada: tenda, sac de dormir, màrfega, frontal... Perfecte! Doncs vinga! Armari, maleta de les grans ocasions, sabates, tenda, màrfega, frontal, roba necessària,... millor que reparteixi bé el pes per si hem de caminar gaire... esmorzar del dimarts,... dinar? el compraré demà, el pa estarà en millors condicions...aigua? cantimplora de 1,5L, i ampolla de 1,5L... potser és massa pes, però només hi ha una font... serem previsors, mai se sap! Tot a punt! ara només queda fer la cosa més important: descansar! Per què per molts anys que passin la nit abans d'una excursió costa dormir?

Dilluns 26 de març del 2012  

Despertador, dutxa, esmorzar bé (no sé quan tornaré a menjar: comença la supervivència!), cotxe (aparcar-lo a prop de l'escola perquè els alumnes hi puguin deixar les tendes), clau del cotxe al despatx per la Laia, classe... una altra classe... i una altra classe... les 11,30h, ara ja s'hi val: que comenci l'aventura!

Entrepans per dinar i per sopar, última revisió de la maleta, les tendes ja estan carregades al cotxe, la Cora també (està lesionada, no pot anar amb bicicleta però pot caminar...trobo bé que fem tot el que poguem fer), tot correcte!...Tot el que ara ja no estigui preparat ja no hi haurà res a fer. Música i rumb a Hostalets.

No es veu ningú al poble: sembla una d'aquelles pel·lícules de Cowboys! Segur que els dies festius no és així, si més no, no tant exagerat, penso que som uns privilegiats de poder dedicar un dilluns a perdre's per la muntanya. Trucada de rigor: "-Laia! ja som a Hostalets!, Com? Esteu caminant? 30-45min? Ok! No patiu, aneu fent, aprofitaré per esmorzar... fins ara!-.

-Un te verd si us plau!- la dona del bar se'm queda mirant intentant comprovar si em reconeix, no cal que s'hi esforci, penso jo, però bé, tothom s'entreté amb el que vol. És l'últim moment de pau, cal aprofitar-lo, d'aquí a 30 minuts estaré envoltat de joves amb ganes de noves experiències... això no saps mai si serà bo o dolent.

A l'horitzó es divisa un núvol de pols que envolta un grup d'excursionistes: són ells! Descarreguem les tendes. -"Tothom té tenda per dormir?"- és important no carregar més tendes de les necessàries. M'adono en aquest moment que algunes de les tendes seran fàcils de "muntar" però no seran gens fàcils de portar, i potser tampoc ho seran de "desmuntar"!... és ben bé que quan volem fer fàcil una cosa en compliquem una altra: els humans som així! 

Comencem a caminar, per defecte professional reviso el calçat dels alumnes: un amb bambes, un altre amb calçat de sola llisa (que hi haurà torneig de tennis a la tarda?), un altre amb els cordons mal cordats: suposo que quan ens disposem a caminar i a sobreviure tothom escull el grau de dificultat amb què ho vol fer.

M'agrada la sortida! Els alumnes van gestionant les pauses de manera que hi hagin els corresponents temps d'hidratació i, sobretot, de reagrupament, penso que és una qüestió de seguretat però també d'ètica: lo important de fer coses en grup és precisament això, poder-les fer junts.

Dinar a St. Miquel. Només dues reflexions: que bé que et sents quan has fet un cim, per petit que sigui. I sort que la importància de les coses no es mesura pel volum que ocupen ni per lo grans que són... si fos així els humans hi tindríem poc a guanyar!Les vistes ens fan sentir petits... 

Baixada cap al Pla de Falgars: la posada en marxa del grup és correcta però als pocs metres comencen a aparèixer unes ganes terribles d'acampar... em sembla correcte, el lloc escollit finalment també em sembla adequat (penso que algú, alhora d'escollir el lloc no comptava que hi havia una desena de tendes, potser comptaven en dormir tots a la mateixa!). Muntem tendes, uns amb més traça que d'altres, però finalment tots ens en sortim! No deixa d'encuriosir-me el fet de pensar què faran tots aquells que no han posat el protector de la tenda en el cas que plogui: en aquell moment penso, sense cap mala intenció, que, tot i que el temps indica el contrari, seria divertit que ho fes.

Un cop situats, els alumnes, la majoria, em sorprenen explicant-nos tot de recursos per sobreviure a la muntanya: com trobar/aconseguir aigua, menjar, refugi... al darrera hi ha tot un treball d'investigació molt correcte i un treball de comunicació més que excel·lent. En aquell moment m'adono que, de fet, com  el qui no vol la cosa, portem més de dos terços de curs i que, per tant, aquests alumnes ja han de començar a estar preparats.

Juguem (alguns per defecte gaudim observant com la gent juga... o aprofitem per saber com són mentre juguen: l'aula no et dóna aquesta possibilitat), fem Ioga (ens adonem que existeixen músculs que no sabíem i fins i tot comprovem que innecessariament generem tensions a algunes parts del cos que, a priori, haurien d'estar relaxades), sopem plegats (gràcies a tots als que n'ofereixen!... n'hi ha que ens dediquem a alimentar els gossos perquè els estimem molt i llavors hem de demanar menjar: tothom té l'escala de valors que vol no?) i fem una reflexió final: és interessant comprovar com hi ha gent que es crea els seus propis objectius i treballa per assolir-los mentre que n'hi ha d'altres que pertanyen als objectius dels altres... algú, mentre acaba de sopar, es pregunta què és això d'un objectiu: hi ha d'haver de tot diuen!

És hora de dormir,... per alguns! Com pot ser que hi hagi gent que no entengui que una tela de tenda és diferent d'una paret? Que de la mateixa manera que ell escolta el que diuen els altres, els altres escolten el que diuen ells? Com pot ser que hi hagi gent, que han de ser monitors i experts en temes de muntanya, que no sàpiguen que la regla d'or quan es fa acampada és el silenci per tal de respectar el descans dels altres? Quan arribarem a entendre que és precisament el silenci de la nit el que fa especial dormir a la muntanya?... Penso dues coses mentre intento dormir: aposto a tot o res que precisament els que més estan molestant l'endemà seran els últims de llevar-se i faran anar malament al grup, i aposto que precisament els que estan parlant l'endemà seran els primers de no complir amb les seves obligacions, i quan  toqui estar a l'aula, estaran dormint plàcidament a casa seva. Llavors penso que potser la primavera és una mala època per fer acampades: n'hi ha que no tenen del tot controlades les seves pròpies hormones. El temps ens ajudarà a controlar les hormones i a saber qui és prou vàlid per treballar en aquest àmbit: paciència Ferran, paciència... tu ja dormiràs d'aquí a 24 hores després de 6 hores de classe i una reunió...però segur que val la pena... Bona nit!

Dimarts 27 de març del 2012

El despertador de les 5,00 del matí no ens ha perdonat, no ha tingut compassió. Les 5 i 3 minuts, em començo a vestir, a fer la maleta, a treure les coses fora de la tenda (i ràpid si no vull que em caigui a sobre: n'hi ha que són més ràpids i ja l'estan desmuntant!). Tot a dins la maleta menys l'esmorzar, la tenda recollida, és hora d'ajudar i animar a recollir als que van més tard (per aquelles casualitats de la vida potser són els que ahir no s'adormien ni amb somnífers...), és hora, també, d'esmorzar, ens espera una baixada apassionant amb frontals: el sol encara dorm. Com pot ser que hi hagi gent que no porti lot, frontal, algun estri per fer llum, sabent que hem de fer la baixada que hem de fer? Potser són cuques de llum? Gats?... Ni una cosa ni l'altra, les tècniques humanes de supervivència no han avançat tant, necessiten que la bona gent els faci llum o els deixi el frontal: sort que encara en queden d'aquests!

Tot i que n'hi ha algun que crec que no sap ben bé què està passant, no sap si està a St. Miquel o a Llambilles, si està despert o somiant, o està patint una mena de malson d'aquells que et passes la nit corrent pel bosc pensant que et persegueix algú, la baixada la fem a un bon ritme, amb bon companyerisme, ajudant quan és necessari, gestionant correctament les aturades de reagrupament... fins que arribem a Hostalets.

Carreguem les tendes al cotxe i m'acomiado del grup desitjant que el tram de tornada que els queda sigui el màxim de tranquil possible.

Tornem a Olot, deixo la Cora a l'escola, vaig fins a casa, aparco la maleta, em dutxo, em poso roba neta, torno a agafar el cotxe, aparco davant de l'escola perquè els alumnes puguin treure les tendes quan arribin, pujo a dalt, em truca la Laia: "-Ja sou a Les Preses? Fantàstic, que tingueu bona tornada!". Les 8,30 en punt del dimarts, començo a fer classe de futbol, content d'haver arribat, d'haver col·laborat, per poc que sigui, en un projecte apassionant dels alumnes de Grau Mig gestat durant les hores de Supervivència, content d'haver vist un grup d'alumnes que només tinc una hora a la setmana a l'aula en plena acció a la Natura, conscient que ens queda molta feina per fer, però sobretot amb alguna cosa a dins que no m'acaba de deixar tranquil: al cap d'una hora aproximadament trec el cap per la finestra per comprovar si ha arribat tothom, és llavors quan veig alumnes de Grau Mig prenent les formes corporals més diverses, intentant adaptar els cossos sobre les escales de Plaça Clarà buscant aquella posició que sembli més còmoda... potser la imatge no és gaire bonica, però per dins entenc que, de fet, han arribat i tot ha anat bé: sabem que l'objectiu sempre és arribar a casa.

Quan acabo les classes del matí canvio el cotxe de lloc, les tendes ja no hi són. Torno cap a classe disposat a fer la següent hora, és en aquell moment que em creuo amb alguns alumnes que segueixen una direcció diferent a la del bar o a la de classe, penso que deuen anar a dormir, penso que precisament potser són els que ahir no van deixar dormir als altres... sigui com sigui penso que, per depèn de quines coses, encara hem de madurar molt... i ho hem de fer en poc temps! serem capaços de sobreviure a aquest fet també?

Ferran Roca

dijous, 29 de març de 2012

Deures sorpresa per Setmana Santa!

video

Aquesta Setmana Santa se'ns acumula la feina... Estudiar Didàctica, acabar crèdits de síntesi, posar-se al dia de tots els crèdits, recuperar forces per finalitzar el 3r trimestre amb els millors resultats possibles i preparar-nos la coreografia del Rodajoc. Com ja sabeu s'ha enviat a les escoles aquest vídeo i tots els nens que participaran ja se l'han après; per tant, poseu-vos davant de l'ordinador i...a ballar! La música la teniu al correu.


dijous, 22 de març de 2012

Prova de foc pels alumnes de GM

Després de la sortida de Crèdit de Síntesi els alumnes de Grau Mig tenen un nou repte. Per aquest dilluns 26 de març han preparat una sortida d'acampada lliure a Falgars per treballar les tècniques de supervivència en un entorn natural enlloc de l'aula. Cada grup s'ha responsabilitzat d'un aspecte a tenir en compte: material necessari, alimentació, punts d'aigua, llibre de ruta, aspectes legals,... Ara només queda esperar que el temps ens sigui favorable i que tothom posi de la seva part perquè l'activitat sigui un èxit. Bona sort!

dimarts, 31 de gener de 2012

Sortida de raquetes a l'estació d'esquí de Vallter 2000




Dilluns 16 de gener al matí ens trobem tots els alumnes del cicle de Grau Mig  de Conducció d'activitats físico-esportives en el medi natural davant de l'escola Pia Olot acompanyats per la Laia i dels guies de Bastiments Aventura, Jaume i Anna.
Després d'acabar d'aclarir quatre temes pendents davant la porta de l'escola ens repartim entre el bus i la furgo, i ens dirigim cap a Vallter. A Sant Pau de Segúries fem una parada per recollir a un alumne.
Arribats a Vallter 2000, aparquem al pàrquing de baix, on ens prepararem per iniciar la sortida. Després d'esmorzar passant una mica de fred, calcem raquetes els peus agafem pals i comencem a enfilar per la pista del Xalet.
La pista enfila de valent el primer tram, un cop passat el Puig dels Lladres que ens queda a la nostra dreta, la pista segueix enfilant però suaument. Parada de reagrupament, despullada, hidratació...i amunt que fa pujada! Entre rialles, queixes, silencis, respiracions profundes i unes vistes espectaculars arribem al bar més alt del Pirineu català anomenat, Les Marmotes. Amb paciència veiem el mar, ja que els colors blaus el confonen a l'horitzó.
Col·loquem raquetes als peus i avall! La baixada es fa força ràpida, ja que hi ha qui té gana, hi ha qui està cansat, i hi ha qui té pressa per marxar...La neu de la pista podríem dir que està pols i no ens juga cap mala passada!
Baixem per la pista del Clot, la qual ens porta fins el pàrquing de dalt de l'estació.
Un cop arribats al pàrquing fem quatre estiraments, i a dinar.
Ja després de dinar baixem fins al bus gaire bé sempre per carretera exceptuant algun tram de carretera.
Sortida divertida, gent collonuda, i un dia espectacular.... Què més es pot demanar?!
Gràcies! 
Roger Vila
Alumne de CFGM